Valoració de la Coordinadora Obrera Sindical sobre la situació del Lleure Educatiu i Sociocultural i les darreres convocatòries d’aturades i vaga

22F: Assemblea Oberta i “El Lleure està de juerga!”

Ja fa 3 anys que tenim el CONVENI COL·LECTIU congelat. Fa 3 anys que la vida s’encareix i que el TREBALLADOR i la TREBALLADORA del LLEURE s’empobreix. Fa 3 anys que empreses i polítics buròcrates malmeten l’EDUCACIÓ perquè el benefici és més important que la QUALITAT. En aquests 3 anys, han continuat privatitzant al millor postor, a costa de les treballadores i de les FAMÍLIES, de NENS i NENES, de JOVES i d’ÀVIES, de VEÏNS i VEÏNES…de BARRIS sencers!

Els SERVEIS PÚBLICS i SOCIALS són un mètode de REDISTRIBUCIÓ de recursos i el seu deteriorament afecta especialment a aquells qui no poden pagar-se una sanitat, una educació, un transport o un lleure privats. Les CLASSES POPULARS som les grans perjudicades d’aquesta situació i l’atac al conveni col·lectiu del Lleure no n’és un cas aïllat.

Estan destruint les nostres vides per mantenir les seves intactes. Hem de RECUPERAR la DIGNITAT des de tots els fronts i plantar cara.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) creiem que la lluita sindical dins i fora del nostre lloc de feina és una bona eina per a protegir-nos i contraatacar. Cal, per això, adonar-nos que som majoria i que tenim la força suficient per a desequilibrar la balança a favor nostre. No és fàcil, però si encertem en l’estratègia hi tenim molt a guanyar. Aprenem de la determinació i constància de les docents a les Illes, del servei de neteja de Madrid, de les companyes de Panrico o de TMB. “La seves vagues, la nostra dignitat”.

Amb tot, què ens passa al Lleure? Per què no aconseguim generar una escalada d’accions que ens permeti preveure millores en el conveni i en les nostres condicions? Com s’aconsegueix pressionar la patronal i la burocràcia institucional? Com s’aconsegueix vincular al teu entorn i a la resta de la societat a la teva lluita? De què serviran les aturades i vaga del 6 de març? Com podem utilitzar aquestes convocatòries per a generar un moviment de base?

La COS – Socioeducatiu i del Lleure, durant aquests últims mesos, hem centrat la nostra activitat en reorganitzar-nos internament i consolidar una feina feta, hem procurat formar-nos, hem conegut el sector amb més profunditat, hem creat sinergies amb més companyes i hem augmentat la nostra presència a més empreses. Ara, aprofitant la convocatòria de vaga del proper 6 de març, volem repetir l’experiència de les Assemblees Obertes i convocar a les treballadores del lleure per a parlar-ne.

Per tant, us convidem a venir a una jornada de debat distès el proper 22 de febrer al Casal Popular La Forja del Clot (C/Escultors Claperós, nº10), a partir de les 19 h. Després hi haurà sopar, actuació teatral i jarana fins que el cos aguanti. Donarem més informació els propers dies.

En resum, el nostre posicionament sobre la vaga del 6 de març sortirà de la trobada del 22F. Sobre les aturades parcials del 6 i 13 de febrer i la concentració del 20 de febrer, no donarem cap premissa ni farem cap valoració concreta més enllà del que ja hem exposat.

El Lleure està en lluita!

El lleure està de juerga!

La sectorial de la COS Socioeducatiu i del lleure amplia la seva presència

Plantant cara a la precarietat, als contractes temporals, a la repressió sindical i la poca transparència de la patronal.

La sectorial de la COS Socioeducatiu i del lleure va ampliant la seva presència en empreses que continuen amb la pràctica de reduir drets i condicions laborals a les treballadores; pràctica cada vegada més recurrent que dia rere dia es fa evident a més llocs de treball a causa de la precària situació en què en termes generals es troba el sector.

Aquesta situació ve marcada per les pràctiques de les empreses que el gestionen; d’unes patronals que ens volen ofegar tot negant-nos un tercer conveni (que, lluny de desaparèixer, el que hauria de fer és millorar).

Però tampoc no podem oblidar el paper que hi juguen uns sindicats que, mentre diuen representar-nos, amb la seva praxi, caracteritzada per una forta opacitat i una marcada jerarquia a l’hora de prendre decisions i gestionar la informació, l’únic que han generat ha estat desmobilització i acomodament. I són aquests mateixos sindicats desmobilitzadors els que ara es comencen a moure, quan les treballadores del sector portem més de 1.100 dies sense conveni (congelat). Mirant una mica enrere, això no ens pot semblar altra cosa que un simple rentat de cara, una crida a la mobilització obligada que no es fa per convicció, sinó perquè toca.

Actualment hem arribat a un total de 5 empreses. TENO en va ser la primera i la que va donar a les següents la força i l’exemple necessari per a tirar endavant. L’activitat sindical de TENO es concentra al Baix Camp, i els seus triomfs es poden veure per exemple en la readmissió d’un company mesos després que fos acomiadat pel fet d’haver secundat una vaga; i tot mitjançant la lluita tant al lloc de treball com al carrer.

Per altra banda, i amb una activitat ubicada al Barcelonès i Baix Llobregat, tenim les companyes d’SCOLAREST(Asistentes Escolares), una multinacional de l’hostaleria que als Països Catalans i sobretot a Catalunya també es dedica (gràcies al conveni que ara s’està perdent) al lleure. Aquestes, veient l’exemple de TENO i patint la precarietat laboral que les assetjava, van decidir obrir una secció sindical. La seva gran victòria va ser aconseguir el contracte fix discontinu per a algunes persones mitjançant la mediació per la convocatòria d’una vaga indefinida.

També estem presents a Pere Tarrés i a Serveis educatius Pam i Pipa, aquestes amb menys feina perquè tot just s’acaben de crear i estan començant a funcionar. A la Pere Tarrés hi ha expectatives de poder extreure força situacions precàries provinents de queixes de diverses treballadores, sobre les quals es pugui començar a treballar.

L’última secció que s’ha creat ha estat a l’empresa ACCC (Associació Catalana de Cases de Colònies), després que les seves treballadores hagin estat conscients de certes pràctiques que s’estan portant a terme per part de l’empresa que precaritzen altament les seves situacions laborals. D’aquesta manera, s’estan reunint en assemblees que convoquen cada mes, en les quals informen i s’organitzen per fer front a tot plegat de manera col·lectiva.

El camí a seguir s’espera que sigui el de continuar obrint seccions sindicals en altres empreses, alhora que anar sumant més treballadores a les ja existents, a mesura que més gent vagi prenent consciència que per tal de poder revertir aquestes situacions precàries i poder així millorar les condicions laborals cal organitzar-se i lluitar. Perquè en general els problemes o situacions amb què es troba el sector segueixen patrons bastant similars, ja sigui pel que fa a contractes temporals, hores indirectes, vacances, repressió sindical, poca transparència, silenci… I tot això és pot combatre amb ganes i feina, i amb informació, organització i lluita.

Juntes podem amb tot.

www.coslleure.wordpress.com
facebook.com/cos.lleure
twitter.com/CosLLeure
lleure@sindicatcos.cat

El sector del lleure s’organitza al Camp

Crònica de l’assemblea oberta de treballadores del lleure a Tarragona.

Una quinzena de treballadores es va aplegar durant el matí del dissabte 9 de novembre al local de la Colla Xiquets de Tarragona, per participar en la 1a Assemblea Oberta del Lleure. Treballadores provinents de set empreses diferents del món del lleure, vingudes de diversos indrets del Camp, es van trobar per exposar i debatre les diverses realitats laborals de cadascú i mirar de trobar solucions a la creixent precarietat que viu el sector.

La trobada va comptar amb la participació d’Oriol Pintos, advocat i militant de la COS (Coordinadora Obrera Sindical), que va exposar de forma pedagògica les diverses il·legalitats que s’acostumen a cometre per part dels empresaris en el món del lleure. Es va parlar dels contractes temporals en frau de llei, de les hores de feina extraordinàries no retribuïdes, dels acomiadaments fraudulents, dels dies de lliure elecció de les escoles que es descompten als treballadors, de les ràtios de nens per monitor que no s’acompleixen…

Per altra banda, els membres de la secció sindical de la COS a TENO MENJADORS S.L. van poder compartir les seves experiències amb la resta de companys, i explicar com ha estat possible, al seu centre de treball, la readmissió de companys acomiadats, transformar tots els contractes temporals en fixos, o lluitar per aconseguir cobrar els dies de lliure elecció descomptats injustament.

Una de les conclusions pràctiques de la jornada, testimoniada per diversos casos, és que la lluita sindical per part dels treballadors no els ha exposat a perdre la feina, sinó tot el contrari. En paraules d’Oriol Pintos, ‘la garantia d’indemnitat protegeix la treballadora que reclama qualsevol millora, de ser acomiadada per l’empresa. En aquests casos, l’empresa ha d’aconseguir demostrar davant d’un jutge que no l’està acomiadant com a represàlia, i això és molt difícil. És una protecció que no tenen la resta de treballadors.’ Afiliar-se, organitzar-se i reivindicar les millores pertinents ens protegeix contra les possibles represàlies de l’empresari, i és l’única manera de posar fi a aquest conjunt de pràctiques il·legítimes i alegals que fan aquest sector més precari. Aquesta ha estat una de les consignes que s’ha intentat llençar des de l’Assemblea Oberta del Lleure, i que s’intentarà transmetre a partir d’ara, de cara a una propera convocatòria.

Un altre dels temes de debat ha estat la lluita pel 3r conveni col·lectiu del lleure, vist que l’actual conveni porta congelat des del 2010. Actualment això ja ha suposat una pèrdua del 8% del poder adquisitiu a les 22.000 persones treballadores del lleure a la Comunitat Autònoma de Catalunya. La negociació està paralitzada i en mans dels sindicats majoritaris i la patronal. L’Assemblea es va cloure valorant que el primer pas a fer és convocar una segona assemblea oberta de les comarques del Camp amb molta més antelació i difusió, per tal de poder debatre amb un quòrum molt més ampli quines mesures col·lectives de pressió és possible tirar endavant.

TRANSPARÈNCIA. DEBAT. CONSENS. MOBILITZACIÓ. COMPLICITAT. EDUCACIÓ POPULAR. CLASSE OBRERA.

En relació a les reunions que CCOO farà durant el dia 7 de novembre, des de la Sectorial Socioeducatiu i del Lleure de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) volem fer arribar les següents apreciacions a totes les treballadores del sector:

– Tot i anar tard, valorem positivament aquestes darreres passes que està fent un dels dos sindicats negociadors.

– Aquestes reunions, però, no haurien de basar-se en un simple trasllat d’informació; cal generar les eines necessàries perquè aquesta informació sigui debatuda i treballada col·lectivament.

– Apostem fermament per la unitat d’acció de les treballadores i entenem que aquesta no passa per la taula de negociació. La unitat passa necessàriament per la democratització del procés i per una participació horitzontal del conjunt de les treballadores del sector.

– La nul·la mobilització del sector no ens permet negociar amb garanties. Ens cal fermesa i capacitat de reacció davant la Patronal.

Per tot plegat, des de la COS plantegem:

1. Transparència. És urgent generar mecanismes de socialització de la informació; només així ens enfortim.

2. Debat. Necessitem espais regulars amplis de debat i discussió sobre el procés de negociació del Tercer Conveni Col·lectiu.

3. Consens. L’organització d’un Congrés de Treballadors i Treballadores del Lleure Educatiu i Sociocultural que ens permeti debatre, acordar i aprovar quin model de conveni volem.

4. Mobilització. No pot haver-hi negociació sense una mobilització planificada.

5. Complicitat. Cal un treball permanent amb tota la comunitat socioeducativa que ens situï i ens dignifiqui.

6. Educació Popular. L’alliberament personal i col·lectiu passa per una revisió crítica constant de les nostres pràctiques i mètodes que ens permeti transformar la realitat.

7. Classe Obrera. La lluita pel Conveni Col·lectiu no és res més que una altra expressió de la lluita de classes.

COS – Socioeducatiu i del Lleure

Qui ha escollit a les persones que estan negociant en nom de tots? PER LA DEMOCRATITZACIÓ DEL PROCÉS

Ja tenim a la vista, per fi, un nou moviment d’un dels dos sindicats presents a la taula de negociació del proper conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural. El proper 7 de novembre CCOO ha convocat diverses trobades (Barcelona, Vic, Martorell, Tarragona, Lleida i Vilanova i la Geltrú) per, segons escriuen, “informar de la situació del tercer conveni del sector”.

Valorem positivament aquestes reunions però creiem que disten molt del que hauria de ser una negociació d’un conveni col·lectiu. De moment, només ells tenen la informació, només ells poden negociar, només ells tenen les actes, només ells saben en quin punt estar la negociació. Però cap llei prohibeix obrir la negociació al conjunt de les treballadores del sector i prendre decisions col·lectives. De fet, seria el més democràtic i un exemple d’empoderament de la classe treballadora.

Per altra banda, qui ha escollit a les persones que estan negociant? A qui rendeixen comptes? Nosaltres no hem escollit a ningú! Des de la COS reclamem unitat d’acció de les treballadores i entenem que aquesta passa per una democratització sincera del procés, per una participació horitzontal del conjunt de les treballadores del sector. I sabem que aquest que no és paper de la Patronal, només està en mans dels sindicats negociadors fer aquest pas.

És per tot això, i més, que des de la COS hem decidit organitzar una Assemblea Oberta  el proper 6 de novembre per tal que les desposseïdes, les desinformades, puguem organitzar-nos.

Lluitant, també estem educant!

Per la democratització del procés!

 

Coordinadora Obrera Sindical – Socioeducatiu i del Lleure

Comunicat de resposta de la Secció Sindical d’Scolarest a CCOO

La Secció Sindical de Coordinadora Obrera Sindical (COS) a Scolarest volem dir la nostra davant l’última notificació que ha fet pública la secció sindical de CCOO a Asistentes Escolares-Barcelona (Scolarest), segons la qual acorda transformar 111 contractes d’obra i servei a fix discontinu. La notificació és la següent: 

“CCOO aconsegueix transformar 111 contractes d’obra i servei en contractes fixos.”
“Mitjançant un acord entre l’empresa (Asistentes Escolares- Barcelona), el Comitè d’empresa i la Secció Sindical de CCOO, hem aconseguit que a data 1 de novembre de 2013, 111 contractes d’obra i servei es transformin en contractes fixes discontinus.”

Considerem estrany que siguin 111 contractes. Per altra banda, quines són les condicions d’aquests 111 contractes? Quants anys porten amb contractes d’obra i servei? Per què aquest any i no els anteriors?

Recordem allò de què ens vam assabentar l’any passat:
CCOO i la nostra empresa (Asistentes Escolares, S.L.) van arribar a un acord fraudulent i silenciat al qual les treballadores no hi vam tenir accés. Aquest acord funciona de la següent manera: si no es disposa d’una antiguitat mínima d’un curs i tres mesos a l’empresa -és a dir, un any natural- no es pot modificar el contracte fraudulent d’obra i servei a contracte fix discontinu, que és de durada indefinida i que totes les treballadores que hem estat contractades en frau de llei hauríem de tenir. En canvi, segons la normativa laboral vigent, tenim dret a demanar, des del primer dia, el contracte fix discontinu i, d’aquesta manera, fulminar la temporalitat de la majoria de la plantilla i anar així eliminant la precarietat de les nostres relacions laborals. La legalitat dels contractes d’obra i servei sosté que:

“Es pot formalitzar un contracte temporal d’obra i servei determinat per cobrir un lloc de treball vinculat a l’execució d’una obra o un servei de durada temporal i que tingui autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat de l’empresa (article 15 de l’Estatut dels treballadors).”

“L'”autonomia i substantivitat pròpia” és un concepte legal molt abstracte i molt lligat a la casuística específica de cada supòsit. A tall d’exemple, per il·lustrar el que s’entén per obra o servei determinat, aquesta modalitat contractual podria servir per a la contractació d’un traductor/a per a atendre puntualment un client estranger, o la contractació d’un treballador/a perquè s’encarregui d’executar una campanya concreta de màrqueting.”

D’aquesta manera, la nostra tasca surt d’allò normal durant “la producció” de tot l’any? S’assembla a una campanya de nadal on, per exemple, contracten gent per a cobrir el volum de feina extra generat en casos com aquest?

Les possibles respostes que us donaran seran que es troba en el marc de la legalitat i que les empreses del lleure tenen uns contractes amb les escoles que són limitats. I, sota aquest pretext, la nostra feina també és limitada, al·legant que, en desconèixer si aquests contractes que tenen escoles i empreses es prorrogaran, poden incloure aquesta modalitat de contracte. Per altra banda, existeix un concepte que s’anomena subrogació empresarial, que permet a les treballadores seguir fent la nostra tasca independentment de l’empresa que gestioni el servei. La subrogació empresarial es produeix quan una empresa deixa de gestionar un servei concret com, per exemple, la gestió d’un menjador d’una escola, i aquest servei és assumit per una altre empresa. En aquests casos, l’empresa entrant es subroga en el lloc de l’empresa sortint i es converteix en el nou empresari de les treballadores del menjador. Per tant, que una empresa hagi contractat el servei per un període temporal de temps no justifica la formalització de contractes d’obra i servei si el lloc de treball és indefinit. 

A tall d’exemple, el servei de menjador d’una escola s’haurà de gestionar sempre i, per tant, sempre hi haurà d’haver treballadores treballant en aquell menjador. D’acord amb això, segons la normativa laboral la nostra tipologia de contracte hauria de ser fix discontinu, ja que és una feina que s’adapta a les característiques d’aquest tipus de contractes, pensats per a aquells tipus de feina que tenen un cicle incert, que no tenen un període fix d’inici i final perquè estan subjectes a variables impredictibles, de manera que cada temporada es desenvolupa en dates no necessàriament coincidents, encara que dins d’un marge de temps (temporada d’estiu, verema, collita de fruita, hostaleria…).

Volem recalcar que creiem d’una importància molt rellevant el fet que treballadores del sector i de l’empresa hagin patit els abusos per part d’aquesta segona de portar 2,3 i 4 anys amb contractes d’obra i servei i que, davant d’aquest fet, el comitè d’empresa no hagi actuat segons “el pacte” registrat per les dues parts.

També volem afegir que CCOO, és a dir, el comitè que “ens representa”, fa bandera d’aquest pacte que acabem de citar presentant-lo com un gran avenç per als interessos i drets de les treballadores, quan simplement és una estratègia tant de l’empresa com del sindicat (CCOO) per a sortir-ne les dues parts beneficiades. Uns guanyen temps i els altres guanyen simpatitzants.

Amb aquest comunicat de “resposta” volíem posar totes les cartes sobre la taula; creiem que la transparència és clau en tot procés i que s’han de dir les coses pel seu nom.

Recordem que el curs passat COS Scolarest va convocar una vaga indefinida per tal d’aclarir la situació d’uns contractes que portaven entre 1 i 3 anys amb obra i servei i l’empresa va accedir a transformar d’obra i servei a fix discontinu els contractes presentats. Però on era, llavors, CCOO? Podria ser que arran de les nostres demandes ara es moguessin? Esperem que sigui per això mateix, i no pas per fer-se un rentat de cara, ja que les eleccions del comitè d’empresa són molt a prop…

Secció Sindical de la COS a Scolarest.
Barcelona 24 d’Octubre de 2013.

Comunicat de COS Lleure en motiu de la VAGA 24O‏

VAGA D’EDUCACIÓ DEL 24 D’OCTUBRE: POSICIONAMENT DE LA SECTORIAL DEL LLEURE EDUCATIU I SOCIOCULTURAL DE LA COORDINADORA OBRERA SINDICAL

Des de la sectorial del lleure educatiu i sociocultural de la COS volem donar suport a tot el conjunt de treballadores i estudiants que lluiten i que conformen el gruix de l’educació publica. També recolzem a totes aquelles persones que amb la seva participació honesta i directa en els claustres i les assemblees de treballadores o d’estudiants s’oposen a la privatització i a l’entrada de criteris de gestió empresarial a l’ensenyament. Des de COS Lleure, per tant, ens sumem a la reivindicació generalitzada i exigim la imminent derogació de la LOMQE i la seva conseqüent desobediència en cas que aquesta s’acabi materialitzant.

Per altra banda, només podem dissentir de l’estratègia i de la manera com s’ha decidit portar a terme la convocatòria de vaga. Des de COS Lleure entenem que amb un sol dia de vaga no aconseguirem fer realitat les nostres demandes i reivindicacions. Tampoc assolirem cap objectiu si seguim convocant les vagues i mobilitzacions des de cúpules centralitzades i sense comptar amb la majoria de persones que treballem en l’educació. L’Assemblea de Treballadors i Treballadores és i seguirà sent una de les millors eines que tenim. Ben proper tenim l’exemple de les Illes, aprenem-ne!

Malauradament, hem observat que moltes de les persones que treballen en el Lleure no saben si el proper 24 d’octubre estan cridades a la Vaga. Les treballadores del Lleure només hem trobat silencis i això ens ha tornat a confondre. Es repeteixen, d’aquesta manera, uns moviments molt estranys per part dels sindicats representatius dins el sector. Des de COS Lleure seguim demanant claredat en el full de ruta i transparència, creiem que no es tenen clares les passes a seguir i això ens preocupa i ens crea un profund escepticisme.

Segons hem pogut llegir, els treballadors i les treballadores del Lleure afectades per la Vaga són les següents:

“monitors de menjador i altres activitats en centres públics i privats concertats, personal d’atenció educativa o assistencial externalitzat, personal de les escoles dependents de l’administració local”

Per tot plegat, i tot i ser molt crítics amb el plantejament de la convocatòria de Vaga, des de COS Lleure donem total suport a totes aquelles persones que decideixin organitzar-se en el seu centre educatiu i participar de la jornada de lluita del proper 24 d’octubre. Ja que de motius per plantar-nos no ens en falten, ens en sobren.

Si tu tens cúpules, nosaltres tenim assemblees!

Si tu fas vagues d’un dia, nosaltres les fem indefinides!

Per l’Educació Pública, la lluita és l’únic camí!

 

Sectorial del lleure educatiu i sociocultural de la COS

Barcelona, dimecres 23 d’Octubre de 2013.

L’Assemblea Oberta del sector del Lleure es presenta a Tarragona

El proper dissabte 9 de novembre es presentarà a Tarragona l’Assemblea Oberta de treballadors i treballadores del Lleure. La iniciativa neix arran de la creixent precarietat del sector i de l’amenaça a quedar-se sense conveni col·lectiu degut a la darrera reforma laboral del govern del PP. Els organitzadors de la iniciativa consideren que l’educació en el lleure ocupa en la seva major part joves i dones, uns sectors de la població sobre els que normalment recauen les condicions laborals més precàries. Es tracta majoritàriament de llocs de treball de molt poques hores, a través d’empreses subcontractades, amb contractes temporals il·legals, en horaris altament flexibilitzats i salaris baixos. L’Assemblea Oberta vol crear, així, un espai obert, participatiu i horitzontal per a totes aquelles persones que treballen en el sector, on es pugui debatre i formar-se sobre aquestes problemàtiques i idear dinàmiques pràctiques per a solucionar-les als respectius centres de treball. Denuncien que la majoria d’aquests abusos són il·legals, i que les empreses els practiquen per la simple desinformació dels treballadors i treballadores en matèria dels seus drets laborals.

La iniciativa neix inspirada per les darreres conquestes en el sector de lleure aconseguides per diverses seccions sindicals de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a la ciutat de Barcelona i també les de Salou dins l’empresa subcontractada TENO MENJADORS S.L. En aquests casos s’ha aconseguit acabar amb els contractes temporals i aconseguir la readmissió de diversos companys acomiadats.

L’Assemblea Oberta fa una crida a totes les treballadores del lleure de les comarques del Camp a reunir-se en la primera trobada del 9 de novembre per organitzar-se i formar-se. Òbviament l’àmbit de la vegueria del Camp és massa ampli per organitzar-se en una sola assemblea, i es preveu dividir-se en diverses assemblees obertes, a cadascun dels municipis o hi hagi gent interessada.

La trobada del dissabte 9 tindrà lloc a les 11:30h del matí al local de la Colla dels Xiquets de Tarragona, al carrer Sta Anna núm. 1, a la Part Alta. Comptarà amb la participació de diverses companyes de l’Escola Elisabeth de Salou, que podran compartir les experiències de la seva lluita dins de TENO, i també amb la d’Oriol Pintos, advocat laboralista de la COS que farà una breu explicació de les principals il·legalitats que es cometen en el sector del lleure i maneres senzilles per a posar-hi fi.

COS Lleure reitera la seva voluntat de seguir lluitant i es solidaritza amb la Vaga Indefinida de les Illes

Des de la sectorial del Lleure Educatiu i Sociocultural de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), us volem donar la benvinguda a aquest nou curs que comença.

Sembla que fos ahir quan una colla de treballadores del sector ens ajuntàvem en diversos Casals i Ateneus populars per tractar d’organitzar-nos en la defensa dels nostres drets laborals. La creació d’una alternativa sindical, ara fa una mica més de sis mesos, era obligada: nuls intents de mobilització, una negociació del conveni hermètica, drets laborals cada dia vulnerats, una Patronal cada cop més agressiva, una Administració que precaritza i empobreix,… Si aleshores era convenient plantejar la necessitat de crear un espai de i per les treballadores que fos ampli, assembleari, sense lligams de cap tipus, autogestionat i no professionalitzador, ara encara en tenim més motius. Un sindicalisme sense renúncies, que plantegi una confrontació clara i de classe és el que proposem, i ho seguirem fent aquest curs que comença.

 

El 20 de juny ens plantem pel Lleure

Vine amb la teva tenda de campanya a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

El sector laboral del Lleure Educatiu i Sociocultural està fortament amenaçat i per això sortim al carrer, per reivindicar unes condicions dignes i justes. Ens erigim com un sector que té un alt pes específic dins la societat catalana, no tan sols per cultura, tradició i història sinó també perquè som treballadores de l’educació.

Eduquem en espais tan diversos com escoles, centres cívics, casals infantils i juvenils, casals de gent gran, museus, projectes comunitaris o cases de colònies, entre d’altres. Tot i la precarització que plana sobre el nostre sector laboral tenim un paper actiu en la societat, treballem pel desenvolupament educatiu i sociocultural de la població, i a més, juguem un paper determinant en la conciliació laboral i familiar.

S’està negociant el nostre conveni col·lectiu. D’ençà la reforma laboral del 2012 aprovada pel PP i CiU, aquestes negociacions afavoreixen a l’empresariat que té totes les facilitats per poder bloquejar el conveni en cas que no li sigui satisfactori. Si transcorregut un any no s’arriba a cap acord aquest conveni pot desaparèixer i amb aquest totes les nostres condicions laborals. L’any vencerà el proper 7 de juliol de 2013.

La classe treballadora s’enfronta al que és un dels atacs més cruels cap als nostres drets laborals. Anys de lluita i mobilització en defensa dels convenis col·lectius poden quedar en un no res si no ens plantem. Ara mateix, no ens queda cap més alternativa que la mobilització i la pressió cap als culpables, sense un sector aixecat i mobilitzat estem venudes.

Amb tot, la Generalitat i les diferents administracions municipals estan sent les primeres responsables de la precarització de les treballadores del Lleure, de les externalitzacions i privatitzacions de serveis públics, de la temporalitat laboral, de les retallades i tancaments de serveis socials… La mercantilització de l’educació no formal situa el nostre sector sota les urpes de les lleis del mercat i promou l’empobriment de la classe treballadora. Des de la sectorial del Lleure Educatiu i Sociocultural de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) denunciem les pràctiques nocives de l’administració i la culpabilitzem del conflicte entre patronals i treballadores. Exigim a Ajuntaments i Generalitat que promoguin la defensa dels drets de les treballadores i que es posicionin a favor de la ultraactivitat indefinida dels convenis col·lectius.

El 20 de juny a la Plaça Sant Jaume: planta’t pel Lleure.

Contra l’eliminació de la ultraactivitat indefinida en els convenis col·lectius.
Perquè no volem un conveni congelat.
Perquè no acceptem el xantatge de la patronal.
Perquè creiem en un model de lluita de base i col·lectiva.

Vine amb la teva tenda de campanya a plantar-te pel Lleure.
(Que recomanem que portis? Tenda de campanya / Contracte Laboral / Sopar / Lot)

16.00 h Inici, plantada de tendes
17.00 h Punt d’Informació Laboral (PIL)
19.00 h Formació en drets laborals
21.00 h Assemblea Oberta de Treballadores del Lleure Educatiu i Sociocultural
23.00 h Final